dimarts, 31 de gener del 2012

Els Miserables, un musical de bandera

Les dades d’assistència al teatre publicades pels empresaris d’ADETCA és significativa: l’espectacle amb més espectadors durant el 2011 ha estat el musical Les Misérables.
I no és estrany, aquest musical ha captivat espectadors a tot el món d’ençà que es va estrenar, a França, el 1980.
Basat en la novel·la homònima de Victor Hugo, amb música de Claude-Michel Schönberg i llibret d’Alain Boublil, és un dels musicals més famosos.  Després de tots aquests anys en cartell arreu del món, el 2012 prendrà forma de pel·lícula sota la direcció de Tom Hooper, qui va dirigir l’oscaritzada El discurs del rei.
Situada al 1815, el musical comença amb la cançó Un nuevo amanecer ( en la versió en castellà), metàfora de la nova vida que li espera al protagonista, Jean Valjean. Aquest és alliberat de la presó després d’ haver passat dinou anys a galeres: cinc anys per haver robat un pa i catorze per haver provat d’escapar-se’n. Amb aquest inici, la resta de l’obra constitueix el nou despuntar del dia per a Jean Valjean i promet rica trama argumental que s’anirà descobrint de cançó en cançó.

Si en vols saber més sobre l’argument, visita l’entrada a la wikipedia o cerca el llibre a la teva biblioteca més propera.

Per a escoltar fragments d’aquest musical, et recomanem el canal de youtube de la producció en español: 



A+a+: Una definició de... musical, homònima.

dimarts, 24 de gener del 2012

IT Dansa a l'Auditori de Cornellà, i els dos tercers, allà!


Avui els dos grups de tercer d'ESO hem anat a l'Auditori de Cornellà per a veire l'espectacle de dansa contemporània de la companyia IT Dansa. Format per dues coreografies, Sechs Tänze de Jirí Kylián i Minus 16 d'Ohan Naharin, ha posat sobre l'escenari un bon grup de joves estudiants de postgrau de l'Institut del Teatre dirigits per Catherine Allard i interpretant l'obra de dos coreògrafs referents de la dansa contemporània.
Aquesta suma de valors constitueix un primer pas de professionalització per als estudiants d'aquest postgrau que, com qualsevol professional, necessita de l'acompanyament de grans mestres per adquirir l'experiència necessària per a esdevenir un bon professional.
La primera coreografia, amb música de Mozart, i la segona, de Naharin, amb un collage de música de Vivaldi, Cha cha cha i fins a música electrònica captiven visualment a través del desplegament de tots els recursos expressius que la dansa ha experimentat durant el segle XX, des de l'abandonament del tutú que propicia la nova aproximació d'Isadora Duncan i fins a la reintroducció de les sabatilles de puntes amb el neoclassicisme.
El moviment i la plasticitat tècnica, així com la música i les emocions exterioritzades al llarg de tot l'escenari ens han captivat i mantingut atents durant tot l'espectacle.
Us deixem amb un parell de vídeos de presentació. En primer lloc, Sechs Tänze de Jirí Kylián,



I després, Minus 16, d'Ohan Naharin per a posar-vos la mel als llavis:

Ha nascut un bloc!

musica 

Benvinguts al blog de música de l’Escola Santíssima Trinitat.

Utilitzarem aquesta eina per tal de compartir música, coneixements, experiències, notícies…

Us animo a que el visiteu sovint i hi participeu.