Nous instruments, nous sons

La història de l'aplicació de l'electricitat al món dels instruments va començar per l'amplificació del so i la captació a través del micròfon elèctric. Això va ser només l'inici, doncs l'electricitat va obrir tot un món de possibilitats amb el magnetisme, les ones de ràdio...

Alguns dels nous instruments van tenir un gran èxit en el món del cinema, produint sons i efectes especials impossibles fins aleshores, com el Theremin. D'altres va evolucionar i van dominar el panorama de la nova música com, el cas del Trautonium.

Actualment es segueixen construïnt i inventant nous instruments. Disposeu de recursos tecnològics suficients per a enregistrar, processar, modificar, produïr o reproduïr el so de forma analògica i digital que fan inacabable la llista d'aparells que ens permeten fer sons i música.

A la llista de vídeo següent podreu veure uns quants instruments nascuts al segle XX que han cercat nous sons i noves formes de produïr-los. Amb un predomini clar dels nous instruments de teclat, podrem escoltar el Trautonium, les Ondes Martenot o l'orgue Hammond. Els Cristal Baschet són instruments que podríem assimilar als instruments de percussió, tot i que n la majoria d'ocasions per a fer-los sonar no cal colpejar-los, sino tocar-los i "acaronar-los. Finalment podrem escoltar un violoncel elèctric, i un petit regal, un instrument inventat per Benjamin Franklin el 1761 i amb música de Mozart, la glassharmònica.

L'enigma: entre tots ells hi ha dos instruments que no són electròfons. Sabrieu dir quins són?

Maquinofobia pianolera

Maquinofobia pianolera 

El proper divendres 24 de febrer anirem a veure "Maquinofòfia pianolera", un espectacle didàctic a l'Auditori de Barcelona. És una oportunitat única d'escoltar al pianista i compositor Carles Santos acompanyat per l'orquestra mecànica de Cabo San Roque en el seu concert per a piano i orquestra.

L'Auditori el descriu així aquesta sorprenent proposta artística:

"Concert per piano i orquestra on es contraposen una màquina tant antiga com un piano de gran cua amb un multiinstrument mecànic construït amb material mecànic en desús. Carles Santos ha escrit la part de piano i CaboSanRoque la part d’orquestra mecànica. L’Orquestra Mecànica de la França Xica té secció de vents, percussió, corda així com seccions menys convencionals."

Els intèrprets

Cabo San Roque és un conjunt musical que es carcateritza per construïr els instruments amb els que fan música. Però això no és tot, perquè no dissenyen guitarres, violins o contrabaixos, sino que cerquen les possibilitats musicals tant a rentadores com a la cadena de producció d'una antiga fàbrica de galetes.

Carles Santos, per la seva banda, és un polifacètic pianista i compositor. Els seus concerts són espectacles on es barregen l'escenografia, el vestuari el moviment escènic, la dansa, desdibuixant les fronteres entre dansa, música i teatre.

L'intèrpret, els instruments musicals i la composició
Més enllà de les noves sonoritats aconseguides pels instruments mecànics dels Cabo San Roque, de com els seus instruments permeten veure la música a través de moviments, de l'anàlisi de l'ampli món dels instruments musicals i dels aparells inventats per a produïr sons,  el concert és una oportunitat magnífica per a reflexionar sobre paraules que, fins ara teníen un significat i que, avui dia, han pres un relleu i dimensions noves. 

Ens referim als nous significats de termes com intèrpret, instrument musical i compositor. A tall introductori, unes quantes preguntes que ens porta l'espectacle:una màquina pot ser un intèrpret? l'ordinador que produeix sons és un instrument musical? I el compositor, només composa amb sons produïts amb un instruments tradicionals i interpretats per persones o també composa quan programa la producció elèctrica o electrònica de sons?....

Per anar fent boca,  una llista de vídeos creada per a reflexionar sobre la figura de l'intèrpret, el compositor i l'instrument.

Un epigrama que resumeix tota una estètica: el classicisme musical.

Portada de l'Enciclopèdia de Diderot i D'Alembert

En una primera aproximació al context històric i cultural de la segona meitat del segle XVIII sorgeixen un seguit de conceptes que hem treballat des de diferents assignatures, com enciclopedisme o il·lustració. En endinsar-nos en el pensament d'aquest període descobrim que l'estètica cerca la  claredat, la senzillesa i l'equilibri, com podem veure a aquesta crítica a Jean Philippe Rameau.

Aquest epigrama el publica un periodista després de l'estrena de l'òpera Hippolyte et Aricie de Jean Philippe Rameau, el 1753:

Si le difficile est le beau
C'est un grand homme que Rameau,
Mais si le beau par aventure
N'était que la simple Nature
Quel petit homme que Rameau

L'ideal musical canvia. La bellesa sorgeix de la naturalitat i de la senzillesa, no de l'artificiositat..

L'estètica de la música centra la seva atenció en dos models operístics, l'italià i el francés, escenificats a través de diverses querélles: partidaris de Rameau contra partidaris de Lully, bufonistes i antgibufonistes i més tard, encara, per gluckistes i piccinistes.


És en aquest entorn de pugna estètica on es pot entendre l'exclamació del marquès d'Argenson:
"No tornaran a néixer compositors francesos per a les nostres òperes?" "Hauré d'escoltar, tota la meva vida, únicament aquesta música estrangera, barroca i inhumana?"


Per a completar el concepte Il·lustració, utilitza els enllaços externs a la web www.auladeletras.net, amb continguts de José M. González-Serna

1. Concepte
2. Ideari

Ideòlegs i filòsofs del segle XVIII:

François Marie Arouet "Voltaire"
Charles Louis de Secondat, baró de Montesquieu
Jean Jacques Rousseau
Denis Diderot
Immanuel Kant
David Hume
John Locke