dijous, 26 d’abril del 2012

Tom & Jerry i la música clàssica

Aquest diumenge va visitar l'Auditori el jove pianista xinès Lang Lang. Deixant de banda la crònica del concert - que és la d'una nit màgica per a un públic entregat a aquest gran intèrpret - el pianista va atendre una masterclass i va contestar preguntes dels seus fans a través de twitter.
D'aquesta  breu i intensa estada a Barcelona, La Vanguardia ha publicat avui una vídeonotícia que inclou un muntatge audivisual del mestre Lang Lang en la seva masterclass i atenent una entrevista, titulada: 
"Sin Tom y Jerry no hubiera entendido la música"


El titular sembla provocador, però en escoltar els arguments d'en Lang Lang no costa gens d'entendre el sentit de la seva afirmació: la interpretació musical depassa els elements musicals i pren referències extramusicals per tal de donar direcció, sentit i vida al missatge sonor.

L'altra cara de la moneda
Lang Lang empra les imatges evocades per la composició, els moviments, les direcccions, textures, colors, densitats de l'obra musical per tal de potenciar el contingut musical d'aquesta. Dos llenguatges que es complementen i potencien mútuament i que també operen en sentit contrari: les imatges que s'aprofiten de l'acompanyament musical per a potenciar les seves carcaterístiques dramàtiques, narratives, descriptives.

En els "cartoons" a què es refereix Lang Lang la música reforça el contingut narratiu de l'animació. Als anys trenta, Walt Disney va experimentar amb la relació entre la música i la imatge amb una sèrie de dibuixos titulats "Silly Symphonies", en la que explora la relació entre música i imatges en moviment. Us proposo la Dansa dels esquelets, un curt de l'any 1929:




Per a saber-ne +
Crònica del concert de Lang Lang
Entrada de la viquipèdia sobre les "Silly Symphonies"
Web del pianista Lang Lang

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada