Goethe i Mickey Mouse, a menys de sis graus.

A menys de sis graus
Heu sentit a parlar de la teoria dels sis graus de separació? Totes les persones del món, segons aquesta proposta, es poden  connectar a través d'una cadena de coneguts amb només cinc intermediaris. Ve a expressar teòricament allò que diu l'expressió "el món és un mocador" En el tema d'avui podrem comprovar com J. W. von Goethe, el gran poeta alemany, i Mickey Mouse, el cèl·lebre ratolí creat per la factoria Walt Disney es troben a menys de sis graus de separació. Comparteixen dos "amics", Paul Dukas i Walt Disney i es troben a un poema simfònic. Però...


Què és un poema simfònic?

Més enllà de ser una de les formes compositives per a orquestra més característiques del segle XIX i del romanticisme musical, què és? 

Un poema simfònic és un una obra musica en la que la seva forma, estructura, material temàtic, instrumentació i desenvolupament formal sorgeix d'un programa textual o narració.

Aquesta narració pot existir, com en el cas de L'Aprenent de bruixot de Paul Dukas, basat en un poema de Goethe, Der Zauberlehrling. Aquesta obra, magníficament animada per Walt Disney, segueix fil per randa el poema del cèl·lebre poeta alemany, que comença:

Hoy el viejo Gran Maestro 

Hechicero se ha marchado

Y su espíritu encantado

Vivirá al arbitrio nuestro. 

Su palabra y ciencia

Yo sé y su artificio,

Obre su potencia

Magia con mi auspicio. 

“Sea ondeante 

gran camino 

que a destino
al agua llame

y en torrentes abundantes

al estanque se derrame!”

Fixeu-vos, en com la música i la imatge donen vida als fets narrats a aquest poema de la mà d'en Mickey Mouse.

Altres exemples de música amb programa
El d'altres casos no existeix un text, sino que l'obra es fonamenta un lloc o espai, prenent un caire descriptiu. Anomenem música programàtica a tota la música que pren elements extramusicals com a fil conductor o eix vertebrador d'una composició. És el cas de El Moldava, de Bedrich Smétana, que descriu l'evolució del riu des del seu naixement fins al seu pas per la ciutat de Praga.

A la música del segle XIX trobem una tercera opció, que el programa que organitza i crea l'obra no sigui un lloc o espai sino una narració al·ludida per breus acotacions del compositor, que no existeixi com a obra literària. Aquest seria el cas de la Simfonia fantàstica d'Héctor Berlioz. En aquest cas, a més, parlariem d'una simfonia programàtica, ja que vincula l'estructura d'una simfonia - quatre moviments amb caràcters canviants - amb la del poema simfònic, amb un fil argumental que el compositor explicita a les notes del programa de mà, amb acotacions com les que precedeixen el cinquè moviment, que porta per títol el suggerent Somni d'una nit de Sàbat:


Mort l'artista es veu assaltat per una legió de fantasmes, bruixes i monstres què en la nit del dissabte venen a rodejar el seu cadàver entre crits i macabres rialles. Aquesta escena goyesca es desenvolupa in crescendo fins que el tema de l'amor s'obre pas entre el guirigall i desfigurat serveix de motiu per a una dansa grotesca. La dona idolatrada participa en el Sàbat ballant al redós de l'artista ajagut. Desfigurat, se sent el Dies irae. El Sàbat assoleix el seu punt màxim i acaba barrejant el cant fúnebre amb la dansa desenfrenada.


Aquí teniu la interpretació d'aquest moviment de la Simfonia Fantàstica que en fa Leonard Bernstein, mític director i gran compositor (entre d'altres de West Side Story):






Aquesta escena, compendi de les característiques literàries del romanticime, amb el misteri, la màgia, els personatges i les experiències sobrenaturals, és una més de les riques descripcions sonores que ens regala la música d'aquest període, que s'estén a través de les diferents formes musicals, del poema simfònic - el seu gènere més característic - fins a la simfonia, o  la sonata i les breus peces de caràcter. Sigui quina sigui la forma que pren la música romàntica, ens envaeix auditiva i visualment, tota una novetat estètica que preludia el segle de la imatge.


Per ampliar continguts, visiteu els enllaços proposats.

Enllaços:
- Traducció de Der Zauberlehrling, a càrrec de Carlos Domingo.
- Entrada Paul Dukas, a la Viquipèdia.
- Programa de la Simfonia Fantàstica d'Héctor Berlioz, a viquipèdia.